MAIG 2014
ABRIL 2014
Escriure aforismes és creure en la veritat revelada.
MARÇ 2014
FEBRER 2014
GENER 2014
Albert Planelles
DESEMBRE 2013
NOVEMBRE 2013
Albert Planelles
OCTUBRE 2013
L'edat empetiteix els ulls i allarga la mirada
(del poema que clou "El camí que desa les hores")
Albert Planelles
SETEMBRE 2013
Albert Planelles
AGOST 2013
Albert Planelles
JULIOL 2013
Albert Planelles
JUNY 2013
La por dels altres també és la nostra por.
Els somnis dels altres també són els nostres somnis.
Els altres també volen ser únics.
Albert Planelles
La soledat de la poesia és la soledat no rebutjada.
Som un sac d'intuïcions, malgirbades per definició. La intuïció és un inici, com una hipòtesi sense experiment que la confirmi. La intuïció és la saviesa no escrita. El saber rere empostissats i signatures de ferro.
ABRIL 2014
Escriure aforismes és creure en la veritat revelada.
La vida del poeta és un silenci rebutjat.
MARÇ 2014
Deien els avis: “la ignorància és atrevida”. Si la intel.ligència ho
és gaire, es nega a si mateixa.
Amistat: acceptar-se en els defectes de
l’amic.
Tot allò important sobre un poeta ja ho han dit, Rilke entre altres.
Però encara cal que tots els poetes vulguin fer-ne cas.
FEBRER 2014
CONSELLS QUE NO ACONSELLARÉ
1.
Critica els altres. Prou que aquests altres ho faran, per molt que et
decideixis per la santedat.
2.
Malfieu-vos de les declaracions de principis. Qui proclama sovint els
principis és que encara se´ls ha de creure, o si més no practicar.
3.
Acaroneu els cossos i feriu en l´amor sense contemplacions.
La decadència física no perdonarà. I quan no pugueu, ho recordareu amb la
satisfacció de la feina feta, fins potser ben feta i tot,...de vegades!
GENER 2014
Néixer per morir no és el primer error? La moral,
l´imperatiu social, l´ordre polític..., camàndules boniques, marrades d´un únic
camí. Però si fem drecera esdevenim salvatges. I ni el veí ni la dona no ho
entendrien...
La virtut consisteix a abstenir-se d´actuar
segons el que dicta el pensament.
El temps és el rostre de la indiferència
Albert Planelles
DESEMBRE 2013
Quina diferència hi ha entre benestar i
felicitat? No serà aquesta una exageració romàntica d’aquell? Cal afegir joia a
la pau? La pau no és una forma de joia?...
Ensarronar és relativament fàcil. Dir la veritat,
difícil. Ser autèntic, és a dir, mostrar-se tal com un és, una heroïcitat.
El bon escriptor, el bon poeta és com el nedador
que llisca per l’aigua amb prodigiosa facilitat, l’esquiador que llepa amb
elegància el pendent nevat. La brusquedat sempre és maldestre, si no té un sentit provocador. I a hores d'ara costa tant provocar de veritat...
Els homes i les dones sense algun vici són la carn
sense sal, el sopar sense sobretaula, l´amor sense sexe, la vida sense
paisatge, el viure sense afalacs. Que cadascú triï el que més li toqui el
voraviu.
Albert Planelles
NOVEMBRE 2013
La poesia és la recreació de la passió des del record i la serenitat
El silenci és un coix sense crosses.
Critica els altres. Prou que aquests altres ho faran, per molt que et
decideixis per la santedat.
Albert Planelles
OCTUBRE 2013
L'edat empetiteix els ulls i allarga la mirada
(del poema que clou "El camí que desa les hores")
La ironia és sanitosa; el sarcasme, una
crispació, un turment morbós.
Diuen que el cante jondo ve de dins, del fons del fons, és “jondo”,
clar... I no ho és tot art, tota creació artística? Parlem de creació o de
temperament?
Albert Planelles
SETEMBRE 2013
Pel que fa als humans, el que fem és
patètic i, doncs, motiu de compassió. El que diem és grotesc, per desmesurat o
il.lusori, i, doncs, motiu d’escarni.
Sil.logisme impertinent: Els governants
s’apugen el sou quan volen; els treballadors han de demanar augment de sou;
ergo, els treballadors no seran mai governants... i pobres d’ells que ho
intentin!
El pensament anterior és una obvietat
manifesta que no valdria la pena de considerar, si no fos que les obvietats
acostumen a fer nosa, sobretot si pertanyen a l’ordre normal de les coses i
pensar-hi capfica i destorba les bones digestions.
El temps és la injustícia que no anirà mai als tribunals
Albert Planelles
AGOST 2013
Creure que l’expressió dels sentiments comporta,
volgudament o no, un xantatge, pot ser mesquí. Però creure que és sempre un
acte espontani del caràcter és una ingenuïtat.
És clar que aquell poeta fa anys que fa el mateix. I el pintor, i el
músic i l’escultor... Què voleu, un ésser absent de la seva vida, i del seu
passat?
El cel, el silenci, la nuesa,
les tres cases de la por.
La terra, el brogit, la disfressa,
les tres cases covardes.
Jo, tots, tu,
un anhel sense casa.
El desig sempre viu al ras.
Albert Planelles
JULIOL 2013
Si tot ho fas amb
mesura, res no fas amb passió. Alguna desmesura caldrà per viure amb intensitat
alguna cosa. La que sigui.
El temps és un criminal
reincident, un multidelinqüent que, a més, no té mai el detall de presentar-se.
Fer poesia, fer art, és repensar la vida. Repensar la vida fa fer, de
vegades, poesia.
La vida és feta de silencis que criden.
Albert Planelles
JUNY 2013
La por dels altres també és la nostra por.
Els somnis dels altres també són els nostres somnis.
Els altres també volen ser únics.
La malaltia és l’antídot contra la vanitat.
El dolor dels altres és el preu de la vida. El nostre, un error
incomprensible.
La bondat és objecte de compassió. La maldat, d’interès.
La bondat és objecte de compassió. La maldat, d’interès.
El silenci és el moll de l’os.
Albert Planelles